"Canelons can Gaig". Els canelons més mediàtics al llarg dels anys
Carles Gaig és un paio a que cau bé a tothom.
Gaig, a més d’un gran xef amb estrella michelin, és un gran comunicador. Davant la càmera es troba com un peix a l’aigua. Passen els anys i no es cansa d’explicar com elaborar els “canelons de can Gaig”; una recepta que es manté tradicional amb aquell toc sofisticat i innovador amb el segell del xef hortenc.
El que no falla (gairebé) mai als vídeos:
La jaqueta de cuiner. Sempre, sempre duu la jaqueta blanca de cuiner clàssica amb el seu nom i cognom brodats en vermell. La gestualitat natural evidencia el seu entusiasme en parlar de cuina.
La carn del farcit. Falda o espatlla de vedella i coll de porc. Sense pollastres ni carns estranyes. Ara bé, no ens especifica mai les quantitats que es necessiten.
El rostit “català”. El de tota la vida. La carn ben torrada per segellar-la, que cal mantenir tres hores a la cassola a foc lent. Després necessita ceba i sobretot no us oblideu del vi ranci i del fetge d’ànec fresc al final de la cocció.
La pasta fresca. Que elaboren ells en rotlles. Les plaques de pasta seca estan admeses, però millor usar pasta fresca.
La fluïdesa de la farsa. El fetge fresc d’ànec amb el greix del rostit i unes cullerades de beixamel donen fluïdesa a una farsa amb la qual omple la màniga per després col·locar el farcit a la pasta.
La recepta de la beixamel sempre s'explica però mai s’elabora a càmera. Res de submergir els canelons, només un filet de beixamel per sobre perquè no es cremin amb el gratinat.
La crema de tòfona a la base dels canelons és el toc diferencial "gaigià" d’aquests canelons.
Repassem com ha evolucionat Carles Gaig en la seva vessant de "vídeoxef" al llarg dels anys:
2010 “Recepta: Canelons gratinats” de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona
Carles Gaig s’esforça en emfatitzar la importància d’un bon rostit per conferir “xispa” als canelons.
L’edició d’aquest vídeo intenta posar ordre en l’explicació de la recepta.
És una llàstima perquè el desordre de Gaig li dona aquell toc personal tan especial.
Carles Gaig no toca ni un tros de carn ni una cassola. Explica “a grosso modo” com fer el plat entre foto i foto dels seus canelons.
Els canelons NO són un plat d’aprofitament. Per fer la farsa es fa expressament un rostit.
Introdueix el concepte de “roux” parlant de beixamel. Hem hagut de consultar la viquipèdia.
Curiós i estrany vídeo curtíssim (1’58”) en el que es veuen les passes de l’elaboració dels canelons sense veu en off ni música, només el so ambient de la cuina.
Aparició de Carles Gaig a la cadena espanyola Tele5, en el programa de gastronomia “Robin Food” del cuiner i comunicador David de Jorge. Cairons graciosos i tal.
El vídeo més llarg de la sèrie. De Jorge alterna el cuinat amb chascarrillos i falques propagandístiques dels restaurants de Gaig.
Gaig, a més d’un gran xef amb estrella michelin, és un gran comunicador. Davant la càmera es troba com un peix a l’aigua. Passen els anys i no es cansa d’explicar com elaborar els “canelons de can Gaig”; una recepta que es manté tradicional amb aquell toc sofisticat i innovador amb el segell del xef hortenc.
El que no falla (gairebé) mai als vídeos:
La jaqueta de cuiner. Sempre, sempre duu la jaqueta blanca de cuiner clàssica amb el seu nom i cognom brodats en vermell. La gestualitat natural evidencia el seu entusiasme en parlar de cuina.
La carn del farcit. Falda o espatlla de vedella i coll de porc. Sense pollastres ni carns estranyes. Ara bé, no ens especifica mai les quantitats que es necessiten.
El rostit “català”. El de tota la vida. La carn ben torrada per segellar-la, que cal mantenir tres hores a la cassola a foc lent. Després necessita ceba i sobretot no us oblideu del vi ranci i del fetge d’ànec fresc al final de la cocció.
La pasta fresca. Que elaboren ells en rotlles. Les plaques de pasta seca estan admeses, però millor usar pasta fresca.
La fluïdesa de la farsa. El fetge fresc d’ànec amb el greix del rostit i unes cullerades de beixamel donen fluïdesa a una farsa amb la qual omple la màniga per després col·locar el farcit a la pasta.
La recepta de la beixamel sempre s'explica però mai s’elabora a càmera. Res de submergir els canelons, només un filet de beixamel per sobre perquè no es cremin amb el gratinat.
La crema de tòfona a la base dels canelons és el toc diferencial "gaigià" d’aquests canelons.
Repassem com ha evolucionat Carles Gaig en la seva vessant de "vídeoxef" al llarg dels anys:
2010 “Recepta: Canelons gratinats” de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona
Carles Gaig s’esforça en emfatitzar la importància d’un bon rostit per conferir “xispa” als canelons.
L’edició d’aquest vídeo intenta posar ordre en l’explicació de la recepta.
És una llàstima perquè el desordre de Gaig li dona aquell toc personal tan especial.
Espartac Peran “ajuda” Carles Gaig a embolicar canelons, i l’apreta amb el temps, que ja se sap que a la tele el temps és or.
La carn ha de quedar “meloseta” i “greixoseta”. Sembla que amb diminutius els canelons estan més bons.
Introdueix el concepte de “roux” parlant de beixamel. Hem hagut de consultar la viquipèdia.
Carles Gaig només apareix durant 5 segons salant el rostit.
Les mans de la persona que elabora el plat podriem suposar que són les seves...però no ho sabem segur.
El vídeo més llarg de la sèrie. De Jorge alterna el cuinat amb chascarrillos i falques propagandístiques dels restaurants de Gaig.
Una microcàpsula ultraconcentrada on 6 xefs de divisió d’honor expliquen el seu “secret” per a l’elaboració del seu caneló.
Gaig emfatitza la importància del rostit ben fet usant l’imprescindible vi ranci a la cocció. Si us l'oblideu mai anireu directes a la "cárcel" i no cobrareu les 20.000 pessetes.
2016 Los canelones de Carles Gaig de 7caníbales
Aquest vídeo complementa una entrada al blog, en la que s’explica per mitjà d’un text, com elaborar els canelons.
Gaig fa de narrador d’ell mateix: mentre s’emeten imatges de la cuina de can Gaig amb el xef fent totes les passes dels canelons. Ell, des de la sala, va explicant tot el procés relaxat, tranquil·lament...això sí, sense deixar de fer aquests gestos de llenguatge no verbal tan característics.
Nou anys han passat des del primer fins al darrer vídeo analitzat i Gaig no perd ni un bri de la seva capacitat de transmetre la passió per la cuina. I que duri.
Gaig emfatitza la importància del rostit ben fet usant l’imprescindible vi ranci a la cocció. Si us l'oblideu mai anireu directes a la "cárcel" i no cobrareu les 20.000 pessetes.
2016 Los canelones de Carles Gaig de 7caníbales
Aquest vídeo complementa una entrada al blog, en la que s’explica per mitjà d’un text, com elaborar els canelons.
Gaig fa de narrador d’ell mateix: mentre s’emeten imatges de la cuina de can Gaig amb el xef fent totes les passes dels canelons. Ell, des de la sala, va explicant tot el procés relaxat, tranquil·lament...això sí, sense deixar de fer aquests gestos de llenguatge no verbal tan característics.
2018 Canelons de Tòfona de la Xarxa de Bibloteques de DIBA
No sabem si Carles Gaig, després de 8 anys explicant el mateix, va posar la condició de poder explicar uns canelons diferents als clàssics, per sortir a la gravació.
Ens ha canviat el rostit i la pasta, per formatge i làmines de wan tong, ara, segur que estan boníssims.
2019 Carles Gaig per a "Àrtic" de Betevé
“Àrtic” és un programa de tendències culturals en totes les vessants. L’any 2019 li va dedicar un espai a Carles Gaig amb qui va repassar la tradició de la cuina de la seva família i, com no, entre altres, van parlar de la tradició de fer els “canelons de can Gaig” i de com ha mantingut la recepta tradicional amb la seva personal crema de tòfona.
No sabem si Carles Gaig, després de 8 anys explicant el mateix, va posar la condició de poder explicar uns canelons diferents als clàssics, per sortir a la gravació.
Ens ha canviat el rostit i la pasta, per formatge i làmines de wan tong, ara, segur que estan boníssims.
“Àrtic” és un programa de tendències culturals en totes les vessants. L’any 2019 li va dedicar un espai a Carles Gaig amb qui va repassar la tradició de la cuina de la seva família i, com no, entre altres, van parlar de la tradició de fer els “canelons de can Gaig” i de com ha mantingut la recepta tradicional amb la seva personal crema de tòfona.
Nou anys han passat des del primer fins al darrer vídeo analitzat i Gaig no perd ni un bri de la seva capacitat de transmetre la passió per la cuina. I que duri.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada