La recepta dels canelons de carn de Sant Esteve. La història (fake history).
Coneixes l'origen de la recepta dels canelons de carn rostida de Sant Esteve? (*)
Els primers canelons de Catalunya no van ser canelons de carn, sinó canelons d’espinacs. La primera recepta dels canelons de Catalunya es remunta a primers del segle XX i la va crear l’empordanès Joan Ardina. Ardina va embolicar una tira de pa sec amb restes d’espinacs a la catalana que havien sobrat del sopar del diumenge i ho va passar per la paella. A aquell invent, el seu cosí perpinyanenc, en Miquel Pompadó n’hi deia “canelloni d’espinacs”. Era bo però era un xic insípid. Pompadó va decidir acompanyar els canelons d’espinacs amb cansalda i tenien més espurna.
 |
| Cuina antiga. Imatge de djedj a Pixabay |
El Marc Polo, un estibador de morro fi, va proposar Pompadó canviar l’ordre dels ingredients de la recepta dels canelons d’espinacs sense espinacs, posant el tall a dins i la molla de pa a fora, envoltant-lo. Ho va fer i li va canviar el nom al plat, passant a dir-se canelons de carn.
Durant la setmana tràgica, no es podia adquirir cansalada i costava trobar pa a Barcelona. Els canelons de carn es van haver de fer amb carn rostida, de les puntes que anaven quedant de carn de vedella, porc o pollastre. L’embolcall es va substituïr per una massa estirada, barreja de farina i ou, que es bullia amb aigua i sal. Aquells canelons de rostit amb vi ranci, embolicats amb pasta eren més saborosos encara que els canelons de carn de cansalada.
Un fet fortuït va millorar encara més la recepta dels canelons de carn: el matí de Sant Esteve, en Carlitus Gatx, un marrec que rentava plats i olles, va vessar llet sobre els canelons de carn preparats per servir. Pompadó un cuiner visionari no va perdre els nervis i va tastar el “desastre”. Pompidó va exclamar “veig la mel! en aquestus canelons de carn!”. Va millorar la salsa que empapava els canelons de rostit amb mantega, farina i nou moscada i en va dir vetxamel (amb els anys es va passar a dir beixamel) la va cobrir amb puntes de formatge i va posar els canelons de rostit al forn, on es van torrar. Va arriscar-se i els va servir al Nestor Lou Jean i a Josep Plans, dos influents escriptors i periodistes de l’època que aquell dia dinaven a la fonda.
Lou Jean i Plans, no només va trobar aquells canelons de carn deliciosos, sinó que a la mateixa taula van escriure un article afalagant els canelons de Pompidó: “Els canelons de carn han de ser, a partir d’ara, els canelons de Sant Esteve a Catalunya”.
Aquell article a La Vanguardia va causar tal impacte en la societat catalana que va popularitzar la recepta dels canelons de carn de Pompidó. Catalunya els va incorporar al seu catàleg gastronòmic autòcton. Des d’aleshores els canelons de rostit han passat a ser els canelons de Sant Esteve i els canelons de Catalunya.
...I vet aquí un gos, vet aquí un gat…i aquest conte ja s’ha acabat.
(*) No us cregueu de la missa la meitat. Aquesta és una història inventada, un sopar de duro per riure una mica.
Alguns experts en història gastronòmica catalana afirmen que els canelons van venir des de França i d'altres que des d'Itàlia. En general s'està d'acord que es van introduir en la nostra cuina gràcies a la popularització que en van fer des de restaurants concorreguts per la buguesia del país. Deixem els següents enllaços com exemples de diveres teories per tal que amplieu informació:
Tesi de Néstor Lujan (2008. Blog de l'Associació Catalana d'Història de la Veterinària)
Tesi de Jaume Fàbrega (2018. Blog "Bona vida" de Jaume Fàbrega).
Tesi de Josep Bosch Pompidor (2018. reportatge de Leticia Marcos a Televisió de Catalunya)
Tesi de Pau Arenós (2019. Article de Pau Arenós a "El Periódico de Catalunya")
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada